login
Inicia sessió

register
Registra't

Endavant, que tenim pressa!

Orígens

Els meus orígens polítics és varen iniciar amb el comunisme més ferotge als 12 anys, però amb un fort i marcat accent catalanista-independentista.

A l'escola als 14 anys s'hem coneixia com "El Rojo", en el que tenia com a "bons amics" i això que eren molt més grans que jo, un que era nazi i l'altre anarquista.

Ens passàvem hores i hores xerrant sempre cap problema de política, inmigració, historia, cultura o la llengua.

M'enrecordo d'un dia que anava amb els meus pins, engantxines, carpeta folrada i solapes de la bandera de l'antiga URSS, i de dins d'un bar sortiren diferents caps rapats borratxos de cervesa i plens de creus gamades.

Sort que al crit de: PUTO ROJO!, va sortir en Carlos - l'amic nazi i cap de la banda, una de les més violentes que hi havia a Barcelona, per cert! - en defensa meva: Este és el unico rojo en que podeis confiar, y quien se meta con él se las tendra que ver conmigo, coño!.

Una convidada de cervesa per part d'ell i cap a casa.

Al dia següent és va disculpar-s'en pel fet.

Desprès de seguir llegint tot el que amb queia a les mans, vaig comprendre que el comunisme no era tal i com és pintava, lamentablement.

En vaig seguir interessar-me'n per l'obra d'en Bakunin i companyia principalment, ja que tenia 15 anys i la rebeldia interna volia jugar una mica.

Va ser-ne'n un pas ben curt per l'anarko-sindicalisme de soc-arrel.

Revistes, llibres i tota mena de panflets o diaris anarquistes anidaven dins la meva cartera o habitació. Però l'estil de vida que comporta - molts son fills de casa bona - tant hipòcrita amb va fer enviar-l'ho's ben lluny, a més que no hi cabia dins d'aquest moviment.

Com a model i fent retrospectiva, als 8 anys ja llegia a en Wells, Poe o Asimov , i sempre m'ha costat trobar-ne'n un bon llibre. El primer llibre que vaig llegir va ser la metamorfosi de Kafka, on m'ho'n pare va al.lucinar quan desprès de llegir-l'ho, l'hi vaig explicar que hi havia entès.

Aleshores, als 17 anys vaig seguint llegint de tot, però amb vaig posicionar-me'n més cap a una esquerra moderada o centre-esquerra, encara que en aquelles èpoques tothom deia - com ara - que eren solament d'esquerres per evitar-se'n problemes.

Cap els 20 anys i reflexionant com sempre he fet, analitzant-t'ho tot el que penso i actuo, vaig trobar-ne en Rawls i Locke un punt d'inflexió molt interessant, en les idees, forma de pensar, veure la vida i la societat en general.

Vaig treure'n les meves pròpies conclusions, i per això amb considero des de aleshores un liberal-democràta català, però en cap o gens valor clarament conservador.

Alguns diran que és ser-ne'n de dretes, jo no ho crec.

Però el natalici de m'ha filla, va fer involucrar-me'n més activament en la política per poder deixar-l'hi un país - Catalunya - on mai amb pugui arribar-m'hi a dir-me'n: Perquè no vas fer res, papa?.

Salut i Independència!

pd: Graciès, papa per tot!

Comentaris (3)05-11-2010 10:45:54

No en el seu nom!

Ja queden pocs dies per les eleccions al Parlament de Catalunya pel proper 28-N, i encara tinc el mateix negit que el primer dia.

També s'esta a punt d'iniciar de forma tàcita la pre-campanya electoral de rigor...

L'altre dia amb la mort del gran mestre i honorable Joan Solà varem perdre'n més que un patriota català.

S'ha utilitzat la seva imatge per part de cert partit polític, dient que ell els hi anava a votar en les properes eleccions.

És pot arribar-hi a caure més baix?

Això no és legitim, ni te cap mena de gust democràtic o tacte.

Tactisme,si!

Potser que fou aixi, però dir-ho ara quan ningú els hi pot rebatre, m'omple d'indignació dins meu.

Quan acabarem de ser-ne'n plenament conscients de les nostres divulgacions?

Mai en el seu nom!!!

D.E.P : Joan Solà i Cortassa

Comentaris (2)02-11-2010 11:00:42

Escampall d'ossos independentistes

Fa uns dies el Bloc Sobiranista Català varen abandonar la coalició amb Reagrupament i Suma Independència.

Aquest és el text emes:

El Bloc Sobiranista Català, fidel com sempre al Manifest del 12 d'abril en favor de la unitat independentista dels senyors Antoni M. Badia, Heribert Barrera, Agustí Bassols, Joan Blanch, Moisès Broggi i Oriol Domènec, i enfront de les actituds egoistes i personalistes dels dirigents dels partits polítics Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament Independentista, per sobre dels interessos generals de la Nació,

COMUNICA QUE:

Mantenint-nos sempre ferms en l'objectiu de la crida del Manifest del 12 d'abril, el Bloc Sobiranista Català pren la decisió de presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya en solitari, amb una estratègia unitària dins del marc del Manifest, que donarà a conèixer el primer dia de campanya electoral.


Josep Maria Boix i Caparrós
President del Bloc Sobiranista Català


En definitiva, quan un país ens necessita de debò n'hi ha alguns que només és miren el seu melic, degut a que el Bloc Sobiranista Català és una escissió del Partit Republicà Català, on tinc grans amics on cap d'ells en tenen cap mena d'intenció de poltronament o personalisme al Parlament de Catalunya.

Comentaris (3)27-10-2010 10:12:03

Dia de canvi al Mercat de Sant Antoni

El govern espanyol ja ha realitzat el canvi de engantxines pertinents com a qualsevol diumenge succeïx al mercat de Sant Antoni a Barcelona.

Inclòs el PP vanagloria aquest canvi més proper al planter felipista. A més, els han enxampat dient que l'únic candidat que podria ser el relleu del ZP en aquest cas, el més adient és o hauria de ser en Rubalcaba.

El canvi més paradigmàtic és el nou ministre del treball. Un paio que és va manifestar-hi el passat 29-S en contra la reforma laboral. El fet que tant en ZP i ell siguin militants U.G.T no crec que hagi estat el fet característic i imparcial envers la seva decisió, oi?.

Desprès tenim a la Leire com a nova ministre de salut - ella és sociòloga - que veurem com l'hi diran que te que fer. Per a mi els canvis lògics haurien de ser colocar-hi al ministeri corresponent aquella persona o individuu que realment hagi estudiat o treballat en l'àmbit que l'enmarca.

En definitiva veiem les mateixes cares de sempre, sense gaires noves renovacions reals i contundents...

Cal regenerar-hi la política interna dels partits i dels seus mandats, degut a que el que avui és aquí demà hi serà allà i finalment segueixen mantenint-se'n en el poder fàctic els de sempre, siguin del PSOE o del PP.

Aquells que se'n diuen els grups polítics forts i únics de les diferencies, en allò que s'anomena Regne d'Espanya que tant lluny en queda a mi i a molts catalans.

Comentaris (1)22-10-2010 09:41:51

Revolució social més enllà del 2.0

Actualment catalunya esta visquen un dels millors moviments socials de les ultimes dècades. Els ciutadans estan fent una nova versió de la revolució pacifica vers el seu país, degut a que la política en general del país i del govern central espanyol ens dicta que hem de fer o no hem de fer.

Catalunya és un gran país plena de bons ciutadans de tot tipus, però sempre anem a contracorrent i fora de temps, i solament renaixem com a revolucionaris a cops de fuet de curta volada. Ens excitem amb facilitat i som viscerals. Però, a la llarga seguim amagant-nos la cua entre les cames i seguim fent.

El establishment nord-americà s'ha sotmès a un sotrac amb la reaparició adaptada als nous temps amb el Tea Party que ataca el govern o polítiques tant dels Demòcrates com dels Republicans. Una dreta més de dreta i conservadora que les dues esmentades. Originàriament el Boston Tea Party va néixer com a arma d'atac contra les taxes del te ja fa un bon temps enrrera.

Admetin d'inici les diferencies evidents i substancials, aquest moviment esta utilitzant les noves xarxes socials, les visites porta a porta i trucant casa per casa i fent-l'hi's unes preguntes als interlocutors. Que si son més positives al moviment els conviden a unir-se'n al Tea Party.

Son tècniques més antigues que anar-hi a peu, però son efectives i resolutives inclòs si és practiquessin aquí a Europa o en aquest cas a Catalunya. Moure al el.lectorat - massa social - és clau en qualsevol canvi democràtic i polític d'un país. Viure i veure créixer un projecte polític amb un eix bàsic d'ideal i explotar-l'ho fins l'infinit a canvi de res és impagable. Financiació interna i no dependre pas de cap banc, crèdit o entitat per tirar-ho endavant.

A dia d'avui podríem dir que existeixen tres noves formacions polítiques a Catalunya que ho realitzen cadascun a la seva pròpia manera, i amb els recursos dels quals disposen tant econòmics com socials. Aquests son Reagrupament, Solidaritat i Alternativa de Govern. La primera porta treballant-t'hi des de fa quasi dos anys. Les altres dues només ho porten realitzant amb èxit - que els hi donara molts bons fruits - des de fa uns mesos amb una gran implantació social, però aquest no és el problema ans al contrari, ja que les bases del partit i la seva tasca de divulgació és la principal eina de creixement expotencial d'una nova opció política.

Com vaig dir en un article anterior dins d'aquest bloc, si una nova formació apareix amb l'intenció de ser sense anim de lucre i de poltrona "in eternum" sigui quina sigui el seu ideal o programa - sempre hi trobaran algú que els hi agradi - , és vital pel naixement d'un nou país on el poble és situï de nou dins del mercat polític i agafi finalment consciencia de on vol que hi vagui el seu país.

La Revolució social ja ha arribat, i m'agrada!

Comentaris (1)18-10-2010 09:45:05

Conversa entre patriotes

Vaig enviar-l'hi un missatge a un bon amic patriota que anomenaré S:

S, sempre he defensat la teva postura,ideies,posicions i les teves declaracions si les creia raonables, molt abans que estiguessis a Solidaritat i ho saps. Però, a mi si eren 50 o 300 més igual, com va ocórrer en les medicions del 10-J. (Referent a l'assemblea Rcat i SC per l'unió)

Aquest és el nostre dels menors problemes. Soc de Rcat i al meu mur també en publico diàriament enllaços o noticies vostres, i aixo que alhora soc candidat per Barcelona. No m'agrada el tripijoc. Tots volem el mateix, però finalment seguim - no pas tu,ni jo - tirant-nos merda uns als altres i m'indigna.

Avui he postejat un article al bloc de l'indirecte, on us felicito por l'acord amb el Psan i l'iniciació dels contactes amb crida per la terra, que com saps han abandonat la col.locació de les llistes, les orquestrades enquestes pels mitjans de comunicació,etç. I explico, que si finalment anem junts be, i sinó també, ja que el que guanyara finalment és catalunya.

Et desitjo tota la sort - ja et vaig dir que és increïble la feina 2.0 que fas, i la que desconec socialment segur que també -, i vull que personalment unes sicles de partit no hagin fet estralls en la nostre amistat virtual, però que voldria traslladar-la a la real en el futur o quan els designis del temps ho facin.

Ànims i força i no diré que guanyi el millor, ja que aquest n'és solament catalunya.

Una abraçada.

Resposta de S:

Bon dia Ferran,

Abans de tot dir-te que per a mi sempre ets una persona que suma:), i això per a mi és el més important,
per altra banda en els suports de psan o altres formacions mai canviaran ni una coma de les llistes que van ser votades en primàries.

Clar que es poden fer acords però mai que toquin unes llistes votades. A molts, tot i que respectem escrupolosament les bases de RCat, no ens agrada ni el Carretero, ni les seves formes, ni la estructura de partit de RCat. La respecto però no m'agrada i ningú ens pot obligar a assimilar la manera de fer de RCat.

Molts som a SI per tenir l'ocasió d'estar en un partit en el que els adherits voten directament i no ho pensem canviar. RCat serà benvingut en el futur sempre i quan participi de les primàries,

Salut, S

L'hi vaig contestar a S:

Bon dia, S

Desitjo que la nit del 28-N ho celebrem plegats, tant nosaltres com Sc.

I brindem amb cava conjuntament amb els nostres compatriotes, l'inici de la llibertat!

Salut, benvolgut amic!!!


S amb va respondre:

Tant de bo Ferran!! :)
pd: Si nosaltres ens entenem, perquè els hi costa tant a la resta...
Comentaris (2)10-10-2010 10:09:22

Don José Ramón Meco

El dilluns passat en la secció de cartes al director del diari el Mundo, va aparèixer un escrit on don José Ramón Meco, resident a Madrid és sorprenia i s'indignava que a Barcelona, fent-t'hi una estada a la nostre capital és va dirigir a un gran magatzem on volia comprar-hi hortalisses, però al ser-hi rotulades en català va esdevenir un problema.

Bramava per la defensa del consumidor vers aquest atac, i no comprenia la fi comercial d'aquest fet i volia una explicació que humilment vaig gosar-hi respondre'l.


Sr. Director:

En resposta a don José Ramón Meco a la carta publicada en el seu diari, referent-s'hi al fet que en els supermercats de Catalunya, però amb seu a Madrid, i veient-t'hi la seva enorme estupefacció vers la retolació en català, que tanmateix reconeix que no en té - o disposa - de la mateixa arrel que el castellà.

Evidentment sap que el català - llengua provençal - i el castellà - llatí antic, llegeixi's Real Acadèmia -, són llengües de diferent llinatge.

És va trobar a Barcelona de viatge i és va quedar estorat en una parada d'hortalisses, on també reconeix que en disposava dels seus corresponents i pertinents cartells informatius ben visibles, però vilment incapacitats de fotografies il·lustratives.

La fi comercial, don José Ramón Meco, és saber fer-hi arribar un missatge al public habitual - client autòcton -, realitzan-t'hi una posició estratègica referent i identificativa, com succeeix diàriament en qualsevol dels països avançats socialment i culturalment del món.

Ja que un enciam, tomàquet, pastanaga o patata, no es transmuta en unes altres classes d'espècies mutants o marcianes, vagi on vagi del planeta.

A més, dins d'Europa existeix una moneda denominada euro, que l'hi permetria igualment realitzar-hi sense cap mena de problematica, el seu ràpid i posterior càlcul de tots els seus preus.

Comentaris (4)07-10-2010 09:56:26

L'Unitat, esdevindrà finalment

Ja fa unes hores que el partit Crida per la Terra ha abandonat la coalició formada amb Reagrupament. Amb sap força greu i amb dol, que hagi succeït, degut que al full de ruta consensuat, és protegia i reforçava la presencia i benestar del grup de persones, les quals ells en personifiquen com a partit. La meva opinió - no del partit -, és que s'han cregut totes i cadascuna de les manipulades, partidistes i sectàries enquestes, orquestrades pels diferents mitjans de comunicació. És veritat que primer se'ls va oferir la posició numero deu en la seva comarca, que no ho varen acceptar. Però, desprès i tot per el benefici mutu, és va oferir el segon o tercer lloc, que tampoc - lamentablement - van acceptar. I s'han anat, i com he dit amb sap molt de greu. No com el possible fet que podrien pensar alguns, com una traïció - cada un és plenament lliure de fer o desfer - a la coalició, sinó, l'ús i poc pes real, que els hi auguro a curt i llarg plaç.

Ara iniciaran els contactes amb els companys de Solidaritat, que justament ahir varen consensuar la seva col·laboració amb el Psan, que aprofito aquestes línies per felicitar-los per aquest fet. Però, quasi a la mateixa hora s'esta organitzant, la trobada de simpatitzants i militants, tant per part de Solidaritat i Reagrupament, per aconseguir l'anhelada unitat. Ja he dit força vegades, que l'unitat ha de ser entre els catalans i no pas dels partits, ja que l'aparició de noves forces parlamentaries ha esdevingut el millor pas en democràcia, i molt més desprès de la multitudinària manifestació del passat 10-J, on un milió i mig de catalans, de diverses conrades del nostre país i divergències polítiques, va demanar de forma cívica i pacifica, l'autodeterminació del seu poble - nació -, on el crit d'independència va ser el més bramat.

Si les dues coalicions finalment anem plegades, haure de dir en veu alta la meva enhorabona, però sinó fos aixi, també ho diria, ja que haurà estat el desig dels catalans i catalanes que formen el gruix d'aquestes formacions. A Reagrupament seguirem treballant com des de l'inici, per l'unitat amb els nostres companys del Bloc i del SI, i fer que al 28-N, l'unic guanyador en sigui Catalunya, aconseguint ambdues formacions fer forat al Parlament, i la gent vegi i constati com al llarg dels propers quatre anys treballem i defensem el país. I això, serà la millor victòria de l'unitat de tots els catalans

Comentaris (6)06-10-2010 09:43:03

Tornem el Poder al Poble!

El senyor Puigcercós, ja ha dit públicament, que si CIU els truca a les seves portes, les tindran obertes, com si fos un cas de visita d'un comercial d'AVON, i només obrir-hi la porta l'hi preguntessin. Que venen escons amb garantia de quatre anys?. Ja estan llaurant-se el camí, encara que tant ERC - Que aposta per un irrellevant referèndum -, i els federalistes - Que s'estan per la via del impossible concert econòmic -, no tenen cap punt en comú, si no tenim en compte, que ambdues formacions volen perpetuar-se en el poder, atrevint-se a dir, cadascun, que son els únics que poden, segons els seus ideals, aglutinar-hi el vot independentista o el canvi dels 5 clicks.

La formació Reagrupament desprès de dos llargs, i durs anys d'intens treball i d'apagada mediàtica, ha aconseguit unir diversos ideals, sota el paraigües d'un full de ruta transversal, a gust de tots. I això, que hi han diversitats polítiques, com és diu ara: equidistants, però, amb el nexe d'unió fonamental, que és declarar de forma unilateral l'independencia del nostre país al Parlament, i s'hi assoleix, dissoldre'n completament la formació, i tornar-hi a donar el poder de vot i el.lecció al poble. Aixi, que no n'hi han interessos d'estada i pernoctat "in eternum", fins que les cadires, agafin la forma del teu cul.

Rcat, va enviar una carta - a més dels contactes - a ERC, que s'oferien a donar el seu grup, en defensa dels interessos de país, i ja sabem la resposta. Solidaritat, que els estan utilitzant, per interessos polítics, com a formació pont de la bisagra de poder al parlament, també, se'ls va oferir, però han seguit el seu camí - plenament legitim -, que hi donara més força al Parlament vers la necessitat nacional catalana.

Per acabar, i tornant al senyor Puigcercós. En quin cap democràtic, sensat i digne, pot entrar-hi - i pot atrevir-se -, a dir, que l'aparició de noves formacions polítiques, donara ales al PP. Si succeïx, és per la nefasta actuació del tripartit. A més d'utilitzar el mateix lema del PSOE del: Ells tornaran, amb ombres d'en Tarantino, és una vergonya sense perdó, però alhora esta tirant merda sobre centenars, milers de persones catalanes, que de debò creuen, el que necessita el seu país, és la regeneració democràtica i política de Catalunya, i que defensaran fins la mort, el nostre dret legitim, històric i necessari: La nostre Llibertat!

Comentaris (3)05-10-2010 12:58:38

Benvinguts!

Inicio aquest blog amb la mateixa il.lusió que d'altres que gestiono. Normalment son més àcids i irònics, que molt poca gent comprenen o fila-prim el seu entrelinies. Veureu al meu perfil que col·laboro en diverses entitats, però sempre, hi haurà algú que per aquest fet i en la seva clau política pugi recriminar-me'n el meu nivell escrit de la meva estimada llengua, que n'es fruit inequívoc de la meva pàtria.

O amb jutgi per blocs a certes altres plataformes o partits que son eternament equidistants amb els meus ideals clara i netament independentistes, excloents de concerts econòmics i federalistes.

Soc com soc, i no canviaré pas, ja que com sempre dic, pactaria amb el mateix diable per assolir l'alliberament nacional del meu únic país i sentiment. Per fer-ho, cal ser transversal d'esperit i de ment. I deixar de banda d'una vegada, els ideals, colors o direccions si volem ser lliures per fi del jou d'espanya.

Això, no tant sols ho saben jugar des de madrid, sinó internament els partits fàctics de Catalunya, i aixi no avançarem enlloc, tirant-nos merda uns als altres. S'ha m'ha acusat de masses coses, però, com sabem tots, sempre no plou i la direcció del vent ens agrada a tots per igual, i aleshores apareixen els que duen la seva veritat i son incapaços de veurà més enllà dels dogmes de partit.

A mes, es l'unic blog amb fotografia adjuntada, ja que també es veu que es un problema, quan mai ens hem parat a pensar quina cara te cert firmant en qualsevol diari. Aquest com tots els altres blogs, no hi haurà cap mena de censura, per be o malament i sempre els vostres comentaris seran atesos.

Benvinguts a Endavant,que tenim pressa!.

Comentaris (0)03-10-2010 00:26:50